Som a les portes d’una altra setmana complicada i difícil. L’encetarem amb la manifestació convocada per Cs, PP i Vox a Madrid contra el diàleg que intenta Pedro Sánchez amb els partits independentistes catalans i, dos dies més tard, assistirem a l’inici del judici oral als polítics i líders independentistes catalans empresonats pels fets esdevinguts a l’entorn del passat 1-O.

Una setmana en la qual les emocions i els sentiments seran a flor de pell i en la que, molt possiblement, es farà encara més gran la fractura de Catalunya portes endins i entre Catalunya i la resta d’Espanya. Per enèsima vegada, veurem com no s’accepten els matisos, essència mateixa de la política i com torna a triomfar l’axioma del “si no estàs amb mi, estàs contra mi”. I veurem, dissortadament, com les posicions extremes i antagòniques es retroalimenten, al preu d’allunyar encara més qualsevol intent de solució.

Davant d’aquesta realitat, els que creiem que la política és essencialment diàleg hem de mantenir-nos ferms i no deixar-nos arrossegar, cosa que faria encara més gran el fracàs col·lectiu. Som on som, entre d’altres raons, perquè ha fracassat la política. I aquesta és una responsabilitat compartida. Però, malgrat tot, l’única resposta possible és més política, més diàleg, més capacitat de posar-nos a la pell de l’altre per intentar entendre les seves raons i, sobre tot, per trobar i per crear petits espais  de convivència i de respecte. I aquest no és un exercici fàcil per a ningú: no ho és per a un independentisme que té raons sobrades per sentir-se agredit i tampoc ho és per a aquells que han viscut i viuen amb angoixa un procés que ha violentat el marc legal i les regles del joc que ens hem donat democràticament.

Però per avançar ens cal coratge a tots. Als d’un i altre pol, però també a als que rebem la incomprensió dels uns i dels altres per no subscriure les seves posicions. Als que entenem els matisos com quelcom essencial i volem fer la política al si de les institucions, més que no pas als carrers o als jutjats. És l’hora dels herois de la retirada, afirmava un reputat columnista que sovint ha avalat les tesis de l’independentisme, però que té la lucidesa suficient per saber que la realitat sociològica que tenim impossibilita imposar postures extremes, siguin immobilistes o independentistes. Un coratge que també necessitem nosaltres, persones d’Units per Avançar, per defensar posicions catalanistes moderades o centrades que, com a tals, són blasmades per uns i altres. I quan els uns i els altres ens acusin d’equidistants, els direm que la nostra proposta parteix, per damunt de tot, de la defensa de la cohesió social i de la convivència cívica. De la defensa de les nostres institucions d’autogovern, del respecte per la legalitat, de l’ambició per la millora dels recursos que ens calen com a país i com a societat. Els direm que no es pot declarar la independència contra la meitat del país, ni es pot menystenir el sentiment noble de l’altre meitat que l’anhela, optant simplement per la judicialització. Cal política, cal diàleg.

Per difícil que sigui, aquesta ha de continuar essent la nostra posició en les setmanes que viurem. Estiguem preparats per tornar a ser botiflers als ulls dels uns i separatistes als dels altres, perquè no subscribim ni l’aturada de país que proposa l’independentisme i tampoc no acudirem a la manifestació contra el diàleg que es farà demà a Madrid. Pel fet de ser molt crítics amb una i altra proposta que només aconseguiran allunyar-nos més i més de qualsevol solució. A tots els diem que nosaltres volem fer la política al si de les institucions, més que no pas al carrer, que defensem sense complexos la democràcia representativa, que respectem les lleis que ens hem donat i que creiem que, d’aquest pou on som, només en sortirem si defensem la nostra veritat sabent que els altres, tots, tenen la seva. L’hora dels valents ens concerneix també a nosaltres. Ara toca ser valents per defensar la nostra veritat prou ben dibuixada al document que recull les nostres bases fundacionals i que us convido a llegir i rellegir en moments, com aquests, de dificultat.

Ramon Espadaler, secretari general d’Units per Avançar