Aprenent a ser humils
No és fàcil acostumar-se al confinament. No estàvem preparats per a una situació com la que ens toca viure i que mai hauríem imaginat, però no queda més remei que adaptar-nos-hi.
Seguint els consells dels experts, a casa hem intentat establir rutines per fer més suportables uns dies que es fan llargs. Ens hi ajuda el fet que l’Anna teletreballa des dels primers dies i que en Miqui, la Maria i la Queralt (de qui preparem amb sigil el 10è aniversari), tenen ben pautats els deures i les tele-classes. En Miqui des de l’Institut i elles des de l’escola, segueixen raonables horaris lectius, tot i que, també s’ha de dir, amb algun ‘escaqueig’… En aquest context, desempolsem els complements detectes i indirectes, els triangles isòsceles i escalens, els maleïts verbs irregulars o tantes capitals, rius i serralades de països que semblaven molt llunyans, però que la pandèmia ens ha fet adonar que potser no ho són tant.
Suposo que, com tants, he après a mourem amb certa naturalitat en les videocreacions tant del Grup Parlamentari de Socialistes i Units per Avançar, com del partit o de les institucions i persones amb as que ens reunim. Segueixo les compareixences dels membres del Govern, col·laboro en la preparació d’iniciatives parlamentaries i, tan important com això, intento parlar i escoltar a persones que estan en primera línia: sanitaris, policies, responsables d’ONG… converses que em fan adonar de que, malgrat tot, pertanyo al grup dels afortunats que no sols passem el confinament amb família, sinó que, a més, gaudim de salut, cosa que dona encara més sentit a l’aplaudiment de cada capvespre. Un aplaudiment que esdevingut una pauta més de la nostra rutina diària i que ens fa descobrir la proximitat a uns veïns dels que ni coneixem el nom.
En resum, poca tele i poca ràdio (cap tertúlia), una mica de xarxes socials, moltes videocreacions, feines de casa, mitja hora diària de pedalar (per no arribar mai enlloc…), lectura i, sobretot, molta música. I tot a l’espera de que torni una nova normalitat. Una normalitat que potser s’assemblarà poc a la que hem viscut fins ara, però a la que haurem de fer front. Espero, això sí, que amb la lliçó d’humilitat apresa. Confio que serem capaços de reconeixent-nos a com a sers vulnerables, habitants d’un planeta que, per més que ens ho pensem, no ens pertany.
Ramon Espadaler, secretari general d’Units per Avançar
Comentaris
Relacionats
Units per Avançar és un partit polític humanista, catalanista i democristià format per un equip humà de professionals que aporta solucions reals per a les persones i crea les condicions necessàries perquè, tots plegats, puguem contribuir al rellançament d’una Catalunya capdavantera, una millor Espanya i una Europa més forta, que ens faci sentir orgullosos.