Article de Joaquim Llimona, membre del comitè directiu d’Units per Avançar, publicat a El País el dia 19 d’abril de 2020.

La Pandèmia del Covid-19 desconcerta. Per això des Units per Avançar, fugim de la crítica fàcil a la gestió que les autoritats europees, espanyoles, catalanes o locals, fan de l’emergència. Ens cal un consens polític, territorial, econòmic i social per afrontar amb garanties la fase de la reconstrucció, més enllà de fronteres.

Europa serà la clau per sortir del forat. Per això, sense deixar d’assenyalar els errors, hem de fugir del populisme que identifica la Unió Europea amb ineficàcia, insolidaritat i inutilitat. El replegament en posicions aïllacionistes i  unilaterals, ens conduirà al pitjor escenari post pandèmia.

Cal una anàlisis exigent però ponderada tant del que ha fet, com sobre tot del que podem esperar i demanar a la Unió Europea.

En aquestes setmanes  la Unió ha actuat en quatre direccions:

-. Flexibilitzar les restriccions dels ajuts públics, per permetre els programes nacionals d’ajut a pimes i autònoms.  Flexibilitzar també la interpretació de les normes sobre estabilitat pressupostària.

-. “Passar el rasclet” als romanents pressupostaris per alliberar fins a 60.000m€, que els Estats podran gastar en projectes vinculats amb la sanitat i reconstrucció econòmica-social.

-.Activar els mecanismes financers: el BCE ha aprovat el comprar deute fins a 750.000m€, ampliables i el BEI ha establert un sistema de garanties per recolzar el crèdit a les empreses .

-. Afegir “diner fresc”. El passat dijous 9 d’abril, l’Eurogrup assolia un acord que permetrà injectar fins a 500.000m€, preferentment als països més afectats per la pandèmia. Caldrà seguir amb atenció la materialització d’aquest acord.

El més important és, però, el que ha de fer a curt i mig termini:

-. Reforçar el mercat interior i activar polítiques que redueixin la vulnerabilitat industrial de la Unió Europea. Davant les emergències, hem de tenir una industria amb major capacitat de resposta i evitar que un únic país sigui la fàbrica del mon.

-. Garantir una major coordinació en les respostes sanitàries i en la recerca. Tenim conjuntament una enorme capacitat científica i d’innovació, però ens cal actuar més junts.

-. Més recursos. A les portes d’un nou període de programació, 2021-2027, no és suficient redefinir les prioritats i redistribuir els diners. Com a europeistes hem de reclamar un acord per incrementar el sostre de despesa, per tal que reconstruir no impliqui abandonar la innovació, la digitalització o la lluita contra el canvi climàtic.

-. Emetre “corona bons”, davant una crisis simètrica i exògena, en la que té tot el sentit mutualitzar l’esforç. Una garantia conjunta, que a mig termini enfortirà Europa.

-. Mantenir els valors de democràcia i promoció dels drets i llibertats fonamentals, essència del projecte comú. Europa és la millor garantia que l’ús de les tecnologies per a controlar la pandèmia no esdevingui un escac mat a la nostra llibertat.

Cada vespre sortim a aplaudir als sanitaris i a tots els col·lectius que amb un risc personal important, fan que el país funcioni. A Europa no l’hem d’aplaudir, però hem d’entendre que és el nostre millor instrument per a sortir del forat, sense perdre l’essència del que hem aconseguit amb molts anys de persistència: la llibertat i el respecte cap a les persones.

Joaquim Llimona Balcells.

Advocat. Professor de Dret Europeu de la UB.

Membre del Comitè Directiu d’Units per Avançar.