Molts, els que som al voltant dels 50 anys, reconeixerem l’inoblidable Miguel Gila en aquest titular.

Un telèfon era l’eina que ell utilitzava para aturar el conflicte  -intentaré defugir dels conceptes bèl·lics que no pertoquen. Justament l’eina que els presidents Rajoy i Puigdemont són incapaços de fer servir. Fa la impressió que cada dia que passa els serà més difícil fer-ho. I, al contrari del que pensin, pot ser tan fàcil com ho hagués estat el primer dia. Han d’agafar l’aparell, marcar un número de telèfon, esperar, parlar i dialogar. Hi haurà qui digui que ja ho han fet per carta, però no és el mateix.

“Ni adiós porque yo quiero”, “ni mando yo porque yo lo digo”, o més ben dit: la DUI i l’article 155 són inacceptables. Ens divideixen, generen inseguretat i impedeixen que la nostra societat pugui avançar.

Presidents, despengin el telèfon, si us plau!

En definitiva, dialoguin. Encara som a temps, tot i que no n’hi hagi gaire. Res més fàcil que despenjar el telèfon. Els dos presidents ho haurien de fer i deixar de banda la seva tossuderia.  Amb bona voluntat i pensant en totes les persones, haurien d’acabar amb aquest despropòsit que ha trencat la concòrdia i que està arruïnant l’economia del país i el seu prestigi.

Dissabte, en plena voràgine d’esdeveniments, en la convenció inaugural d’Units per Avançar vam anunciar la nostra prioritat de preservar la cohesió social, de defensar les nostres institucions i de restablir la seguretat jurídica. Per fer-ho disposem d’una gran eina davant del conflicte:  el diàleg. I també tenim la millor estratègia: el pacte.

“Que sí, que podemos parar la guerra”, com podria dir Gila. Confiem que ho facin els dos presidents, els que ho poden fer. Dialoguin, si us plau.

Jordi Cerezuela, secretari d’Organització d’Units per Avançar

Enllaç article