Ahir vaig assistir a l’Espai de Diàleg que va convocar el president de la Generalitat, Quim Torra, en compliment d’un mandat parlamentari conseqüència d’una proposta del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar.

La reunió va ser al Palau de la Generalitat i, tal com ja havia passat la primera vegada, no va comptar amb l’assistència del Grup Parlamentari de Ciutadans, ni de cap dels dos subgrups (del Partit Popular i de la CUP-Crida Constituent). Aquestes absències ens porten a una doble reflexió: la primera, adreçada als absents i una segona, al Govern. Respecte als absents, recordar-los, un cop més, que aquest espai no és un invent del Govern o d’uns grups parlamentaris, sinó una resolució, és a dir un mandat del Parlament que, com a tal, ens vincula i ens obliga a tots. Respecte al Govern, reiterem la petició que li vam formular quan li vam demanar que  s’esforcés a facilitar la participació d’aquests grups a l’Espai. No hem sabut veure cap gest al respecte.

Pel que fa als continguts, valorem positivament la voluntat del Govern d’informar de l’estat de les converses amb el Govern central. Una valoració que no ens priva de ser crítics amb el contingut del document que ens va ser lliurat i que es correspon amb el que el President Torra va lliurar al president Sánchez a la darrera trobada que van mantenir el passat dia 21 de desembre al Palau de Pedralbes. No crec que sigui una bona base o un bon punt de partida si el que veritablement es vol és començar a dialogar.

L’establiment d’una certa periodicitat en les futures reunions i la voluntat de fer alguns treballs previs a la seva celebració són aspectes positius.

La reunió de l’Espai es va creuar amb la iniciativa de crear una taula amb participació de partits d’àmbit espanyol amb la presència d’un relator. Una iniciativa proposada pel Govern català que ha acceptat, no sense importants costos, el president Sánchez. Veurem com es van concretant aquest àmbit per al diàleg i veurem què dóna de si tot plegat. Tant de bo es puguin fer passos en la generació de consensos entre diferents al servei dels ciutadans als que, cadascú serveix des de la posició on  l’han situat els electors.

Hi ha, però, un darrer aspecte que crec que no podem perdre de vista: el paper que, tard o d’hora, haurà de jugar una Comissió bilateral Generalitat-Estat que no sols és paritària , sinó que, a més, és estatutària (Article 183 de l’Estatut), cosa que li confereix una especiar rellevància.

Res no és senzill i els progressos en el diàleg que desitgem i pels quals treballem són petits. Malgrat això, caldrà perseverar, ja que si hi ha un escenari gens desitjable és el de l’absència de diàleg o, el que és el mateix, l’absència de la política.

PS. Per obvi que pugui semblar, voldria recordar que el diàleg i els acords que en resultin, es fan entre diferents…