El president Torra acaba de presentar l’anomenat Consell per la República en un acte oficial al Palau de la Generalitat. Segons ha informat el mateix Govern, aquest Consell és un ens de naturalesa privada, raó per la qual sobta que hagi estat presentat en idèntics termes que si es tractés d’un organisme oficial. Però, dissortadament, aquest episodi no és una anècdota, sinó una expressió més d’una tendència de fons que ja fa temps que s’ha instal·lat en la política governamental catalana. Consisteix en menystenir l’arquitectura institucional que es deriva de l’Estatut, a base de substituir-la progressivament per una constel·lació d‘organismes sense cap mena d’ancoratge en l’ordenament jurídic i institucional vigent. Uns ens, això sí, perfectament alineats amb les aspiracions republicanes del Govern i dels grups parlamentaris que li donen suport, però que prescindeixen sense embuts de la meitat de la cambra catalana que no avala les seves tesis independentistes.

Quelcom semblant passa, també, amb el Consell Assessor per a l’impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent (curiosa denominació), un altre  organisme de naturalesa difusa que, sota la presidència de Lluís Llach, té encomanada la funció d‘assessorar el Govern en l’àrdua tasca d‘instituir un Fòrum Cívic Constituent. Vet ací un altre cas en  el qual el Govern dóna l’esquena a la meitat del Parlament que no comparteix la seva visió independentista, impedint el control democràtic al que hauria d’estar subjecte qualsevol acció governamental.

Fixin-se quina paradoxa més dramàtica: el Govern més sobiranista mai vist és el que més està menystenint les nostres institucions d’autogovern, començant pel Parlament, i qui més les està empetitit, a base de sostreure-li competències, per no parlar de la submissió servil i vergonyant del president Torra respecte a Carles Puigdemont.

I, per si fora poc, a aquesta actitud tan allunyada de la transparència democràticament exigible, encara hi hem d’afegir un altre factor devaluant: els organismes para-governamentals generats al marge del control democràtic tenen naturalesa privada. Vet aquí una segona paradoxa tant o més sorprenent: amb la creació d’aquesta mena d’organismes, el Govern Torra està privatitzant de facto la construcció de l’anomenada República catalana, de la (mai més ben dita) seva República catalana. Una mena de República, Societat Limitada que,  per raons que costen poc d’endevinar, no satisfà ni als seus (ex)socis de la CUP-Crida Constituent. Que bé aniríem si tota aquesta energia creativa la dediquéssim al govern del dia a dia del nostre país…

Ramon Espadaler Parcerisas, secretari general d’Units per Avançar